Test de hidrógeno aspirado - Intolerancia azúcares

Què és el test d’Hidrogen espirat?

El test d’Hidrogen espirat és una prova no invasiva que permet, a partir de l’aire exhalat, determinar la quantitat d’hidrogen format per la flora intestinal, havent ingerit prèviament un tipus de sucre.

Per a què s’utilitza?

El funcionament del test es basa en el fet que els bacteris intestinals en descompondre els sucres alliberen hidrogen. Aquest després del seu pas pel torrent sanguini i el pulmó, és expulsat amb la respiració. El mesurament de la quantitat d’hidrogen que expirem ens permetrà realitzar diversos estudis que ens indicaran la tolerància a diferents tipus de sucre.

Si hi ha una intolerància, voldrà dir que l’intestí és incapaç d’absorbir els sucres. Els símptomes més habituals en casos d’intolerància són: inflamació i / o dolor abdominal, presència de gasos, alteracions en el trànsit intestinal, diarrees, etc. En ser aquests símptomes molt genèrics, es poden confondre amb altres patologies, o fins i tot ser deguts a un creixement bacterià excessiu a l’intestí per malaltia, processos quirúrgics o medicació continuada. La realització del test de l’Hidrogen espirat permetrà realitzar un diagnòstic més exacte i poder prendre les mesures adequades en funció de cada cas.

A Gastrodex mesurem la tolerància a la lactosa, sacarosa, sorbitol i fructosa. Podem valorar l’existència de sobrecreixement bacterià (test de glucosa), o l’existència de flora productora d’hidrogen / temps de trànsit orocecal (entre cavitat oral i còlon dret)

Preparació per a la prova del Test d’hidrogen espirat

És imprescindible seguir estrictament les pautes que li facilitarà el seu metge. Si ha de realitzar la prova amb nosaltres a Gastrodex, pot consultar i descarregar les indicacions a l’apartat de preparacions del nostre web. Recordeu que qualsevol error en el seguiment de la mateixa, pot alterar de forma irreversible els resultats de la prova.

Consulti la preparació per a aquesta prova en: TEST DE L’HIDROGEN ESPIRAT

Com es realitza el test?

El procés consisteix en bufar en un dispositiu que mesura i analitza la quantitat d’Hidrogen que conté el seu alè. El primer mesurament es realitza sense haver ingerit prèviament cap líquid i posteriorment se li facilita una petita quantitat del tipus de sucre a estudiar (lactosa, sacarosa, fructosa, etc.), dissolt en aigua. A partir d’aquest moment, s’aniràn prenent mostres d’aire regularment durant un període de 120 a 240 minuts (depenent de cada estudi).

¿Pot haver-hi complicacions o contraindicacions?

En cas de presentar intolerància, és possible que manifesti molèsties similars a les que sol presentar tots els dies que ingereix aliments que contenen els mateixos tipus del sucre motiu d’estudi (inflor i / o dolor abdominal, presència de gasos, etc.).

Quins tipus d’intolerància a sucres són els més habituals?

La més coneguda és la intolerància a la lactosa, que és el principal sucre de la llet. A l’intestí, el procés habitual per absorbir la lactosa consisteix en descompondre-la en les seves dues molècules essencials (glucosa i galactosa) i per a aquesta missió és molt important l’ajuda d’una substància anomenada lactasa. Però si hi ha un dèficit de lactasa, aquest procés no es pot completar i el sucre no absorbit passa al còlon directament i els bacteris procedeixen a fermentar generant aigua, àcids i gas. Tot aquest procés el podem percebre i es manifesta mitjançant un conjunt variable de molèsties desagradables i fins i tot doloroses, que ja hem descrit anteriorment.

Un altre cas d’intolerància molt habitual és a la combinació de la fructosa i el sorbitol. La barreja d’aquestes dues substàncies pot resultar molt indigesta en molts pacients. La fructosa es troba present en les fruites i el sorbitol es troba tant en fruites naturals com a additiu artificial en molts productes de consum habitual.

En general en tots aquests casos, un cop coneguda la causa de la intolerància, s’han de tractar mitjançant una dieta individualitzada per evitar els aliments que provoquen mala absorció, o en el cas que es determini que existeix un sobrecreixement bacterià, procedir a corregir els factors causants del desequilibri per restaurar la flora intestinal.

En general en todos estos casos una vez conocida la causa de la intolerancia deben tratarse mediante una dieta individualizada para evitar los alimentos que provocan malabsorción, o en el caso que se determine que existe un sobrecrecimiento bacteriano, proceder a corregir los factores causantes del desequilibrio para restaurar la flora intestinal.

En quins casos està indicat realitzar el test d’Hidrogen espirat?

En tots aquells en què, a causa de diversos símptomes digestius freqüents manifestats pel pacient, existeixi la sospita que pugui tractar-se d’una intolerància o sobrecreixement bacterià.


Dr. José Antonio Gómez Valero
Integrant de l’equip mèdic de Gastrodex
Coordinador de les Unitats d’EII i Proctologia
Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud

Imagen superior:  skylinefree/Depositphotos

 

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone