Què és la Celiaquia?

La celiaquia és la intolerància al gluten. El gluten és una proteïna present en diversos   cereals com ara el blat, l’ordi, el sègol, l’espelta i la civada. Les persones intolerants al gluten presenten una atròfia a les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. En aquest article, tractarem de donar resposta a les preguntes més freqüents al voltant de la malaltia celíaca des de la nostra experiència en la detecció i tractament de la mateixa.

Com vam detectar que un pacient té aquesta malaltia?

Aquesta afecció es pot manifestar a qualsevol edat. La detecció es realitza estudiant els signes i els símptomes que presenta la persona i mitjançant proves complementàries com serologia del gluten, estudi genètic i biòpsies d’intestí prim (histologia).

La malaltia celíaca es pot mostrar de diverses formes (clàssica, atípica, silenciosa, latent, potencial, etc.), i els símptomes poden ser molt diversos i poden incloure: diarrea, apatia, cansament o astènia, pèrdua de pes, alteració de l’analítica del fetge, dolor i inflor abdominal. També donem molta importància a les diferents patologies que ens poden encaminar a la detecció de la malaltia, com poden ser la dermatitis herpetiforme, anèmia ferropènica, osteoporosi, avortaments de repetició, infertilitat, menopausa precoç, còlon irritable, intolerància a la lactosa, aftes bucals, etc. Hi ha diferents graus de celiaquia en funció de l’estat d’afectació de l’intestí. Pot causar la mort si no es diagnostica a temps o es fa massa tard, quan el deteriorament provocat en diferents òrgans és irreversible. El tema és molt més greu en països del Tercer Món i fins i tot en països amb economies emergents.

A Europa, 1 de cada 10 persones és intolerant al gluten i la dificultat del seu diagnòstic fa que el 85% dels casos estigui encara per detectar. Això es degut al fet que hi ha celíacs que no mostren cap símptoma de la malaltia encara que el seu aparell digestiu ja estigui danyat. Però cada vegada hi ha més eines per poder disminuir aquest percentatge. Cal tenir aquesta malaltia més en compte quan es realitzen diagnòstics diferencials, establint millors protocols i invertint el temps que sigui necessari per a realitzar una anamnesi completa de cada pacient. Únicament a través de les persones afectades podem actuar en la prevenció i aquesta es realitza amb els familiars d’aquestes persones.

Com afecta la genètica en les persones que pateixen la malaltia?

La malaltia celíaca apareix en persones que hi tenen predisposició genètica. Es tracta dels antígens de histocompatibilitat (HLA) de classe II, on els marcadors més habituals son: HLA-DQ2, que es dóna en el 85% -95% dels casos i l’HLA-DQ8, del 5-10%, que es troben en el braç curt del cromosoma 6, relacionat amb l’aparició de malalties autoimmunes.

Ser positius genèticament no vol dir desenvolupar la malaltia, caldrà fer les biòpsies d’intestí prim. També s’haurà de realitzar un estudi genètic als familiars de primer o segon grau.

És correcte anomenar la celiaquia com una “malaltia moderna”?

Aquesta malaltia és tan antiga com l’establiment de les comunitats a prop dels rius i l’aparició de l’agricultura (cultiu de farina, ordi, sègol, etc.) en el Neolític. No és fins al segle XX que es va començar a avançar en l’estudi genètic i la histologia.

Com es pot tractar la celiaquia?

Actualment l’únic tractament és la dieta, és a dir mantenir un estricte règim sense gluten de per vida, el que permet reparar la lesió intestinal. La recuperació serà permanent si no s’exposa l’intestí a nous contactes amb el gluten. En el futur, si es recuperen les inversions en investigació, podrem veure com es tracten les alteracions genètiques mitjançant enginyeria genètica perquè es pugui fer una dieta amb tots els components alimentaris.

Quan diagnostiquem a persones amb Celiaquia els hi prescrivim una dieta sense gluten i paral·lelament les remetem a la lAssociació de Celíacs de Catalunya perquè fan un excel·lent treball.

Estan ben etiquetats els productes aptes per a celíacs?

Hi ha una legislació sobre la qüestió de l’etiquetatge que obliga a indicar la composició dels productes, però tot i l’esforç de les associacions de celíacs, no s’acaba de complir. Són necessàries inspeccions més freqüents i sancions severes. Cal tenir en compte que la presència de gluten està present no només en els diferents cereals, sinó que la indústria alimentària els utilitza com a additiu o suport d’additius o aromes. És imprescindible que restaurants o llocs on es serveixen aliments, comerços, supermercats i indústria alimentària, tinguin els coneixements adequats sobre la celiaquia i altres intoleràncies alimentàries i siguin estrictes complint la normativa pel bé de tots els afectats. Amb la salut no s’hi juga.

Com reaccionen els pacients quan se´ls comunica que són celíacs?

Hi ha persones que consideren que la dieta sense gluten representa la seva salvació i la desaparició dels símptomes (com qui es pren una càpsula per curar un altre tipus de procés). En canvi, per a d´altres se’ls fa una muntanya, però és una qüestió d’adaptació i amb el temps poden fer una vida completa.

Abans de realitzar la biòpsia de budell prim els vam explicar la sospita de malaltia celíaca i en la visita posterior sabien de què es tracta i que s’ha de fer. A més, molts acostumen a consultar el “Dr.Google”, que no sempre és el metge més adequat.

Com viu la malaltia una persona celíaca?

Cada persona és un món. Hi ha persones que tenen una vida plena i d’altres que ho viuen d’una manera problemàtica i molt limitant, i tot gira al voltant de la seva dieta. Es converteix en aquest cas en un trastorn psicosocial que pot requerir d’ajuda especialitzada, si el seu entorn no li és favorable.

Com que la dieta es l’únic tractament, tot el que té a veure amb el menjar té una repercussió molt marcada: sortir amb els amics, fer algun àpat fora de casa, els menjars de casa, els de la família, si marxem de viatge, estudiar lluny de casa o fóra del país de naixement. Afortunadament, les associacions de celíacs estan molt coordinades i faciliten molt la vida. Excepte en la dieta, la resta és completament igual a la d´un altre persona.

No obstant això, la diferència de preus en els productes sense gluten son un factor de desigualtat, que representa una despesa afegida al mes d’uns 200 euros si hi ha una persona de la família que és celíaca. No es tracta d’un caprici sinó d’un tractament mèdic. La despesa en alimentació és un factor clau en l’economia domèstica i els impostos aplicables en aquest tipus d’aliments s’hauria de reduir o anul·lar com passa a Gran Bretanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia i Finlàndia. Les administracions públiques haurien de vetllar i legislar aquest tipus de situacions per tal d´evitar que, a causa de la crisi econòmica, els afectats per aquesta malaltia no tinguin els recursos suficients per poder seguir el tipus de dieta que necessiten.

Dr. Enric Vidal Gispert
Integrant de l’equip mèdic de Gastrodex
Coordinador de la Unitat de Motilitat Digestiva
Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud

Autor imatge inici article: Minoandriani2/Depositphotos

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone